ANTHEM FOR THE DOOMED YOUTH

ANTHEM FOR DOOMED YOUTH

What passing-bells for these who die as cattle?
Only the monstrous anger of the guns.
Only the stuttering rifles' rapid rattle
Can patter out their hasty orisons.
No mockeries for them; no prayers nor bells,
Nor any voice of mourning save the choirs,--
The shrill, demented choirs of wailing shells;
And bugles calling for them from sad shires.
What candles may be held to speed them all?
Not in the hands of boys, but in their eyes
Shall shine the holy glimmers of goodbyes.
The pallor of girls' brows shall be their pall;
Their flowers the tenderness of patient minds,
And each slow dusk a drawing-down of blinds.

Qui planyerà els qui moren a grapats? 
Tan sols l’enuig brutal de l’armament, 
sols l’espetec dels rifles sincopats 
pot dir apressat un fúnebre lament. 
Cap burla; cap campana ni cap rés 
els planyin ni dels chors cap crit de dol, -- 
chors folls, punyents dels cossos llastimers  
i trompes tot cridant al trist redol. 
Quines candeles els diran adéu? 
Als ulls dels nois, i no a les seves mans, 
els sagrats comiats seran brillants, 
tindran com a mortalla els fronts de neu 
de les noies; per flors la tendra espera, 
i un portelló que es clou per llum darrera.